Bon Nadal!

Podeu fer un clic dins de la imatge i construir una  felicitació animada per als més petits

Educació en valors...amb humor?

Josep Moya:"Els pares que van protagonitzar el " Prohibit prohibir "del maig del 68 es van equivocar"

El fenomen "ni-ni" i l'alt fracàs escolar deriven de la pèrdua de la noció d'autoritat en la generació dels progenitors, segons el psiquiatre

Text traduït automàticament de la Vanguardia.
Josep Moya (Barcelona, 1954) és psiquiatre i dirigeix el Observatori de Salut Mental de Catalunya des de la seva creació el 2007. També és coordinador científic del Servei de Salut Mental de l'hospital Parc Taulí i membre de la Fundació - Institut Universitari del mateix centre hospitalari sabadellenc. Va ser l'encarregat de tancar el cicle de conferències Ser adolescent avui al CosmoCaixa de Barcelona, la passada setmana.
Com són els nostres nens i joves d'avui?
Són l'expressió de la societat i d'una topada entre la crisi i les expectatives prèvies. Tenim uns nens i adolescents educats en una època d'abundància, envoltats d'objectes meravellosos-consoles, portàtils ... - que els mitjans de comunicació pintaven com a fonamentals i molt assequibles. Però ara resulta que la cosa s'ha trastocat i que les famílies amb prou feines arriben a final de mes, l'accés al món laboral s'ha complicat molt i aquella abundància ja no existeix.

Quins són els problemes o els trastorns que, segons la seva visió d'especialista, afecten més joves avui en dia a Catalunya?
Els de conducta oposicionista o desafiant. Cap als pares, els docents, a l'escola, al carrer ... És el símptoma d'un problema molt més ampli i de fons. Tinguem en compte que no tots els conflictes o malestars necessàriament es deuen a trastorns mentals, que últimament ens entestem en trastorn tot.

I segons els mateixos joves? Què malestars perceben com els més greus de la seva generació?
Els mateixos, els de conducta. Com a subjectes o com a patidors d'aquests. Hem fet un estudi en diverses escoles , per encàrrec de la Generalitat, i els nens ens expliquen en les entrevistes que en la seva classe hi ha agressions freqüents entre companys del mateix curs, diuen que falta de disciplina, que alguns companys que es riuen del professor, ens expliquen que s'avorreixen, que la violència forma part de les relacions quotidianes ...

¿Aquests trastorns de conducta són la raó fonamental de l'actual malestar en l'ensenyament?
És una de les raons però no l'única. L'altra és la desmotivació de l'alumnat pel coneixement. Els docents es queixen que en el seu intent de transmetre un coneixement, no troben receptivitat. Ja no els interessa.

Per què ja no els interessa?
Una de les coses que més ens responen els alumnes és que no li veuen la utilitat a allò que se'ls ensenya, no veuen com els podrà ajudar a construir el seu projecte de futur.

Fa 30 anys tampoc havia de semblar precisament útil la llista dels reis Godos.
Tampoc. Però el professor o els teus parells et convencien i que sí que et serviria algun dia per obtenir un treball o passar unes oposicions, que et donaries compte més endavant. I això és el que ja no té credibilitat. L'autoritat de l'adult, el reconeixement al seu saber i la conveniència d'escoltar, trontollen.

Insisteixo: Per què?
És un canvi progressiu que comença amb el Maig del 68, durant la joventut dels actuals pares. Aquestes famílies i actors que el van protagonitzar probablement es van equivocar quan deien aquesta famosa frase de "Prohibit prohibir". A partir d'aquest lema sorgeixen avui respostes radicals, rígides, ferotges, que reivindiquen l'autoritarisme contrari. I en aquest sentit el ressorgir d'alguns grups neonazis podria ser una conseqüència tardana del 68.

A Catalunya tenim al voltant d'un 40% de fracàs escolar. Quants naufraguen per aquest magma inestable de valors i tots per desordres de conducta?
L'existència de trastorns no justifica el fracàs escolar. Ja sé que hi ha col.legues meus que afirmen que el fracàs escolar a Catalunya es deu únicament a trastorns mentals o de conducta no diagnosticats. A mi em sembla que no, que és tan alt perquè la problemàtica de fons amb els valors no genera les condicions adequades per a la transmissió del coneixement. Per això el nostre sistema educatiu no resulta motivador ni per als que van retardats en l'aprenentatge ni per als que van sobrats.

Quin balanç fa de la introducció de psicòlegs a les escoles?
Molt bona. En aquest estudi per al Departament d "Educació justament donem suport que els docents tinguin un suport clínic amb dues funcions primordials: detectar i derivar a especialistes possibles trastorns greus i capacitar al professor per reaccionar adequadament davant d'una crisi a l'aula o un comportament simptomàtic.

Tindrà limitacions, però.
Les hores de tutories no poden ser reduïdes, perquè hi ha nens que les necessiten com aigua de maig. Una altra limitació són les famílies que tenen una actitud hostil cap al docent o que qüestionen sistemàticament els informes de l'escola. I la xarxa de salut mental infantojuvenil ha de donar una resposta ràpida un cop detectada una situació molt greu en una escola, sinó que li donin visita per dos mesos després. Els centres estan molt col.lapsats, però han de trobar vies per accelerar l'atenció als casos més greus.

Volia preguntar sobre els ni-nis, sobre aquells que veritablement ho siguin i vegin passar els dies i els mesos apoltronats al sofà de casa dels seus pares. ¿Darrere d'alguns d'ells pot haver un trastorn?
Alguns casos segurament hi haurà, però la majoria pateixen una preocupant manca de responsabilitat, entesa com la capacitat de fer-se càrrec de les pròpies decisions i les seves conseqüències. Em fa la sensació que davant la frustració d'aquestes expectatives d'èxit fàcil, no tenen els recursos personals per afrontar el context actual, perquè no van ser educats per l'escassetat sinó per l'abundància.

¿Cantar les quaranta els fa espavilar?
No Ja no podem tornar a la infància i tornar-los a educar per al nou context. No porta a cap lloc criminalitzar i dedicar tota classe de desqualificatius, que si ets un gandul, que si ets un irresponsable ... No dóna bons resultats. Alguns fins i tot es cuirassades i quedaran encara més inhibits. Possiblement necessiten molt més un suport individual, parlar amb algú i compensar els recursos que no té.

Quan ha de saltar l'alarma que un possible trastorn mental?
Quan un mateix símptoma es dóna en tots els entorns. Hem vist molts nens que són moguts a classe d'una assignatura, però no ho són en unes altres, o no ho són quan veuen la televisió tres hores, jugant a l'ordinador o fins i tot fent una tasca escolar que els motiva.

Hi ha nens hiperpasivos també, encara que se'ls nom menys que als hiperactius.
Perquè no fan soroll, és clar. Es tracta de nens apàtics, que no fan soroll, que no mostren interès per massa coses. Cal explorar cada cas i veure que darrere no hi hagi una depressió o un altre problema greu.

Parli'm de la depressió infantil a Catalunya. La seva prevalença és rellevant?
Bastant. Arriba a entre un 10% i un 15% dels menors, més o menys. Un nen de 10 o 12 anys pot entrar en situacions depressives i manifestar a través de trastorns de la conducta. Per això és tan important que quan es detecta un trastorn, l'especialista parli amb el nen o adolescent, mantinguin una conversa en persona, llarga. Els desencadenants més habituals són les crisis familiars i la sensació de no trobar el seu lloc a la vida, per sentir-se inútils o no arribar als nivells d'aprenentatge dels altres ...

Tanta complexitat estructural i de valors és descoratjadora. Alguna recepta que estigui al nostre abast?
Conversar. I em refereixo a converses llargues. Els professors amb els alumnes, els professionals de la salut mental amb els docents, aquests amb les famílies, els fills amb els seus pares ... Només des de la conversa arribarem a la detecció. I superar el sentiment de culpabilitat per assolir una actitud de responsabilitat, de fer-se càrrec de la situació. Són tan complexes les causes dels trastorns, que l'únic sensat és incidir en aquells factors que estan a les nostres mans, com la capacitat de parlar i escoltar. 

Fons IME: http://ime.olot.cat/default.aspx?NIVELL0=50&ACCIO=PORTAL

Ser feliç pot ser un obstacle

Conec un adolescent que em té molt preocupada. Va néixer en una bona família acomodada. És extrovertit, optimista i sembla caure bé a la gent. És relativament agraciat i té una intel ligència mitjana. Gaudeix de bona salut, no fuma, no consumeix drogues ni abusa de les begudes alcohòliques. El problema que té és que mai en la seva vida ha hagut d'esforçar-se per res...

Being happy is a serious handicap By Lucy Kellaway
FINANCIAL TIMES - Published: November 7 2010 20:54

Llegir la notícia en en el seu context original: Financial Times
Llegir la notícia en: Expansion.com

Sugata Mitra. Nous experiments en autoaprenentatge

Juliol 2010. L'investigador en educació Sugata Mitra aborda un dels majors problemes de l'educació: els millors professors i les millors escoles no són on més se'ls necessita. En una sèrie d'experiments de la vida real anant des de Nova Delhi, passant per Sud-àfrica, fins a Itàlia, li va donar als nens accés auto-supervisat a la web i va veure resultats que podrien revolucionar com pensem sobre ensenyament.

Cliqueu a view subtitles, dins del vídeo, per configurar i veure els subtítols.

estoigdigital

 Web amb recursos i eines portables

http://www.estoigdigital.com/

Obra Social "la Caixa": S’aixeca el teló!

	Si no veu correctament aquest missatge, clica aqui

	S’aixeca el teló! Arriba un any més el programa CaixaEscena: una emocionant manera d’aprendre, créixer i divertir-se a través del teatre Després de la gran acollida que van tenir les edicions anteriors, l’Obra Social “la Caixa” inicia per tercer any el programa CaixaEscena. Un programa gratuït especialment pensat per aquells alumnes de secundària interessats en el món del teatre. Una manera diferent i divertida d’aprendre un munt de valors a través de la interpretació: creativitat, relacionar-se, afrontar noves situacions, compartir, apreciar la cultura i molt més. Tots aquells que teniu fills cursant secundària o coneixeu joves que hi puguin estar interessats, o aquells que sou professors de secundària, animeu-vos! Encara sou a temps d’aprofitar aquesta iniciativa! El programa consta de: - Organització, seguiment i producció d’una obra de teatre realitzada pels alumnes - Stage de formació especialitzada per a alumnes i professors - Trobades CaixaEscena, un cap de setmana de convivència teatral amb altres escoles - Cursos on line  per a professors impartits per experts - Accés exclusiu als continguts del web de CaixaEscena - Lot de material - Suport a professors i a educadors de qualsevol comunitat autònoma Només cal que aviseu els professors corresponents que s’inscriguin al programa CaixaEscena abans del 17 d’octubre. Afanyeu-vos, que les places són limitades!

¡No me molestes, mamá; estoy aprendiendo!

Article interessant d'Eduard Punset al seu bloc

http://www.eduardpunset.es/7838/general/%C2%A1no-me-molestes-mama-estoy-aprendiendo

Adora Svitak: El que els adults poden aprendre dels nens.

La nena prodigi Adora Svitak diu que el món necessita un pensament infantil: idees audaces, creativitat salvatge i, especialment, optimisme. Els grans somnis dels nens mereixen grans expectatives, començant per la voluntat dels adults tant d'aprendre dels nens com d'ensenyar.

Cliqueu a view subtitles, dins del vídeo, per configurar i veure els subtítols.
Opinió de Magallanes Jaime González

Criatures.cat

Criatures.cat és un portal a internet per a pares i mares que té com a objectiu intercanviar experiències, dubtes i alegries sobre la criança dels fills. A més a més, en el portal també parlem sobre temes d'educació, l'escola i el món de la docència.

Obrim una nova secció: Què fem a l'escola?

Volem engegar una nova secció en el portal dedicada especialment a tots els professors de les escoles i també a les AMPA. Sabem que sovint s'organitzen iniciatives interessants, innovadores i novedoses que moltes vegades passen desaparcebudes perquè no hi ha cap mitjà que les pugui difondre. El mateix passa amb els professors a les escoles. Moltes vegades organitzen a classe activitats o metodologies diferents per a tractar els diferents temes que entren dins del currículum escolar i s'esforcen per trobar maneres més estimulants per a captar l'atenció dels nens.

Per això volem crear la secció: Què fem a l'escola?, una secció per a donar a conèixer totes aquestes activitats, compartir-les amb la resta de pares i educadors i intercanviar experiències.

Què fer per a participar?

Ens heu de fer arribar un document, màxim 30 línies, explicant-nos quina iniciativa heu fet a l'escola, en què consisteix i el resultat que ha obtingut. Si ens podeu afegir fotografies i fins i tot algun vídeo il·lustratiu seria fantàstic. Nosaltres anirem publicant cada setmana al portal Criatures.cat cada una de les iniciatives rebudes i us farem saber el dia de la seva publicació per tal que pugueu avisar a tothom.

Tot el que pengem al portal es quedarà guardat per sempre, d'aquesta manera tothom ho podrà consultar sempre que es vulgui.

Heu d'enviar les vostres propostes a hola@criatures.cat

Millorem la velocitat lectora; rastreig de paraules

http://orientacionandujar.wordpress.com/category/velocidad-lectora/
Bloc amb nombrosos recursos educatius totalment accessibles i gratuïts.

Lo pasado pisado. 17.000 anys d'història en tres minuts

Infografía animada, creada per Experiencia Discovery per Discovery Channel.

La peor generación de padres e Internet

“Hemos sido la peor generación de educadores”, afirma José María Marco Ojer, profesor de filosofía, padre de dos hijos y Premio nacional de innovación docente a través de materiales por Internet. “Los que ahora estamos en la cuarentena fuimos demasiado permisivos, hicimos de los niños... llegir la resta de l'article

Premi Pedablogía al Millor Edublog 2.009

Escola TIC 2.0

Segle XXI societat de la informació o societat de la formació?

Aquest segle XXI, que aviat complirà la seva primera dècada, ha estat etiquetat amb l'era o societat de la informació, entre altres raons, perquè els subjectes de les societats urbanes estem immersos en un medi ambient informacional que ens inunda des del nostre naixement de forma diària . La informació en les seves múltiples formes (oral, textual, hipertextual, audiovisual, icònica, auditiva, multimèdia, ...) és la matèria primera de la nostra existència moderna. La nostra civilització actual, entre altres trets, es diferencia de les precedents en què la socialització de cada individu requereix d'aquest el domini dels codis i formes simbòliques que li permetin entendre la ingent quantitat d'informació que rep, i alhora, estigui en condicions de produir i difondre informació en diferents formats. Per això, podríem també considerar que aquest segle XXI, a més de ser el de la societat de la informació, és també el segle de la formació.
Mai, en cap període històric anterior, va ser tan necessària l'educació o formació dels individus per integrar-se socialment. Sense una formació bàsica escolar difícilment un subjecte podrà ser un ciutadà autònom i conscient de les seves responsabilitats i drets socials. La seva promoció laboral, els seus valors i actituds davant la vida, les seves pràctiques culturals i de lleure, els seus vincles i relacions afectives amb els altres, el seu comportament democràtic amb els que l'envolten i amb la societat, ..., estarà condicionat per la quantitat i qualitat de la formació rebuda. Aquest és un fet on coincideixen els experts.

Fa poques dècades enrere la formació necessària per tenir "èxit" social, professional i personal es reduïa a la qual un subjecte rebia en el seu període vital de la infància i la joventut, és a dir, en el període escolar i l'universitari. Un títol superior pràcticament garantia de per vida estabilitat i ascens social. Aquesta formació inicial era gairebé suficient per a l'exercici professional sense sobresalts ni alts i baixos. No hi havia necessitat de reciclatge ja que el coneixement existent era estable i gairebé no canviava.

Avui, per contra, la innovació, el canvi, la transformació, la mutabilitat, són les característiques del coneixement que generem les persones, les institucions, les universitats, les empreses o qualsevol altre grup social humà. El nostre temps postmodern és una època líquida per utilitzar l'adjectiu posat de moda per Bauman. Davant la solidesa, la perdurabilitat del pensament i dels sistemes socials del passat avui permanentment estan bullint noves idees, noves pràctiques i nous fenòmens que esdevenen incerts i efímers els sabers i certeses que tenim. La inestabilitat, la provisionalitat, la fugacitat són consubstancials a aquest tal com altres pensadors postmoderns ja havien encertat a definir.

La cultura del segle XXI és multimediàtica, és a dir, construïda a través de múltiples i variats formes simbòliques i difosa mitjançant tecnologies diverses, però sobretot és líquida, és a dir inaprensible, variable, canviant, interactiva, de consum immediat, en permanent transformació. Davant la solidesa de les certeses de la cultura vuitcentista el present postmodern ens ha portat un temps de relativisme i mutabilitat del coneixement, de modes efímeres de les idees, valors i costums, de permissivitat de les diferències, d'incertesa sobre el futur immediat.

La complexitat i el canvi són els trets que millor defineixen el temps actual. Per això, l'educació o formació no pot ser reduïda o acotada a una etapa concreta de la vida d'un subjecte. Per contra, la formació ha de ser permanent, contínua des del naixement a la mort. Aquesta visió de l'educació com un element fonamental que acompanya l'individu és un concepte nascut en la segona mital del segle XX impulsat per institucions internacionals com la UNESCO. Però és ara, en aquesta primera dècada del segle XXI, quan l'educació permanent o al llarg de tota la vida comença a ser una realitat en la nostra societat.

Publicat per Manuel Area Moreira