dissabte, 30 de gener del 2010
dimecres, 13 de gener del 2010
dimarts, 5 de gener del 2010
Segle XXI societat de la informació o societat de la formació?
Aquest segle XXI, que aviat complirà la seva primera dècada, ha estat etiquetat amb l'era o societat de la informació, entre altres raons, perquè els subjectes de les societats urbanes estem immersos en un medi ambient informacional que ens inunda des del nostre naixement de forma diària . La informació en les seves múltiples formes (oral, textual, hipertextual, audiovisual, icònica, auditiva, multimèdia, ...) és la matèria primera de la nostra existència moderna. La nostra civilització actual, entre altres trets, es diferencia de les precedents en què la socialització de cada individu requereix d'aquest el domini dels codis i formes simbòliques que li permetin entendre la ingent quantitat d'informació que rep, i alhora, estigui en condicions de produir i difondre informació en diferents formats. Per això, podríem també considerar que aquest segle XXI, a més de ser el de la societat de la informació, és també el segle de la formació.
Mai, en cap període històric anterior, va ser tan necessària l'educació o formació dels individus per integrar-se socialment. Sense una formació bàsica escolar difícilment un subjecte podrà ser un ciutadà autònom i conscient de les seves responsabilitats i drets socials. La seva promoció laboral, els seus valors i actituds davant la vida, les seves pràctiques culturals i de lleure, els seus vincles i relacions afectives amb els altres, el seu comportament democràtic amb els que l'envolten i amb la societat, ..., estarà condicionat per la quantitat i qualitat de la formació rebuda. Aquest és un fet on coincideixen els experts.
Fa poques dècades enrere la formació necessària per tenir "èxit" social, professional i personal es reduïa a la qual un subjecte rebia en el seu període vital de la infància i la joventut, és a dir, en el període escolar i l'universitari. Un títol superior pràcticament garantia de per vida estabilitat i ascens social. Aquesta formació inicial era gairebé suficient per a l'exercici professional sense sobresalts ni alts i baixos. No hi havia necessitat de reciclatge ja que el coneixement existent era estable i gairebé no canviava.
Avui, per contra, la innovació, el canvi, la transformació, la mutabilitat, són les característiques del coneixement que generem les persones, les institucions, les universitats, les empreses o qualsevol altre grup social humà. El nostre temps postmodern és una època líquida per utilitzar l'adjectiu posat de moda per Bauman. Davant la solidesa, la perdurabilitat del pensament i dels sistemes socials del passat avui permanentment estan bullint noves idees, noves pràctiques i nous fenòmens que esdevenen incerts i efímers els sabers i certeses que tenim. La inestabilitat, la provisionalitat, la fugacitat són consubstancials a aquest tal com altres pensadors postmoderns ja havien encertat a definir.
La cultura del segle XXI és multimediàtica, és a dir, construïda a través de múltiples i variats formes simbòliques i difosa mitjançant tecnologies diverses, però sobretot és líquida, és a dir inaprensible, variable, canviant, interactiva, de consum immediat, en permanent transformació. Davant la solidesa de les certeses de la cultura vuitcentista el present postmodern ens ha portat un temps de relativisme i mutabilitat del coneixement, de modes efímeres de les idees, valors i costums, de permissivitat de les diferències, d'incertesa sobre el futur immediat.
La complexitat i el canvi són els trets que millor defineixen el temps actual. Per això, l'educació o formació no pot ser reduïda o acotada a una etapa concreta de la vida d'un subjecte. Per contra, la formació ha de ser permanent, contínua des del naixement a la mort. Aquesta visió de l'educació com un element fonamental que acompanya l'individu és un concepte nascut en la segona mital del segle XX impulsat per institucions internacionals com la UNESCO. Però és ara, en aquesta primera dècada del segle XXI, quan l'educació permanent o al llarg de tota la vida comença a ser una realitat en la nostra societat.
Publicat per Manuel Area Moreira
Mai, en cap període històric anterior, va ser tan necessària l'educació o formació dels individus per integrar-se socialment. Sense una formació bàsica escolar difícilment un subjecte podrà ser un ciutadà autònom i conscient de les seves responsabilitats i drets socials. La seva promoció laboral, els seus valors i actituds davant la vida, les seves pràctiques culturals i de lleure, els seus vincles i relacions afectives amb els altres, el seu comportament democràtic amb els que l'envolten i amb la societat, ..., estarà condicionat per la quantitat i qualitat de la formació rebuda. Aquest és un fet on coincideixen els experts.
Fa poques dècades enrere la formació necessària per tenir "èxit" social, professional i personal es reduïa a la qual un subjecte rebia en el seu període vital de la infància i la joventut, és a dir, en el període escolar i l'universitari. Un títol superior pràcticament garantia de per vida estabilitat i ascens social. Aquesta formació inicial era gairebé suficient per a l'exercici professional sense sobresalts ni alts i baixos. No hi havia necessitat de reciclatge ja que el coneixement existent era estable i gairebé no canviava.
Avui, per contra, la innovació, el canvi, la transformació, la mutabilitat, són les característiques del coneixement que generem les persones, les institucions, les universitats, les empreses o qualsevol altre grup social humà. El nostre temps postmodern és una època líquida per utilitzar l'adjectiu posat de moda per Bauman. Davant la solidesa, la perdurabilitat del pensament i dels sistemes socials del passat avui permanentment estan bullint noves idees, noves pràctiques i nous fenòmens que esdevenen incerts i efímers els sabers i certeses que tenim. La inestabilitat, la provisionalitat, la fugacitat són consubstancials a aquest tal com altres pensadors postmoderns ja havien encertat a definir.
La cultura del segle XXI és multimediàtica, és a dir, construïda a través de múltiples i variats formes simbòliques i difosa mitjançant tecnologies diverses, però sobretot és líquida, és a dir inaprensible, variable, canviant, interactiva, de consum immediat, en permanent transformació. Davant la solidesa de les certeses de la cultura vuitcentista el present postmodern ens ha portat un temps de relativisme i mutabilitat del coneixement, de modes efímeres de les idees, valors i costums, de permissivitat de les diferències, d'incertesa sobre el futur immediat.
La complexitat i el canvi són els trets que millor defineixen el temps actual. Per això, l'educació o formació no pot ser reduïda o acotada a una etapa concreta de la vida d'un subjecte. Per contra, la formació ha de ser permanent, contínua des del naixement a la mort. Aquesta visió de l'educació com un element fonamental que acompanya l'individu és un concepte nascut en la segona mital del segle XX impulsat per institucions internacionals com la UNESCO. Però és ara, en aquesta primera dècada del segle XXI, quan l'educació permanent o al llarg de tota la vida comença a ser una realitat en la nostra societat.
Publicat per Manuel Area Moreira
Subscriure's a:
Missatges (Atom)